VALORACIÓ GLOBAL

L'assignatura Literatura Catalana Infantil, en concret, la part més pràctica (que es la que dediquem en aquest bloc) m'ha paregut molt completa per diverses raons.

En primer lloc, la manera d'estructurar-la ha sigut adequada. Hem après a fer distintes tècniques que en un futur, com docents, emprarem de segur: el conte embastat, el Limerick, les endevinalles... Però crec que una de les coses que més m'ha agradat ha sigut la creació del conte embastat. Considere que és una activitat molt pràctica que podem utilitzar per a totes les edats en les nostres aules.

Un aspecte negatiu crec que ha sigut el poquet temps que dura l'assignatura, però això no té la culpa ningú. 

Les ressenyes que hem fet, crec que ens van a servir per diversos motius. Per una part, hem après a valorar de manera correcta si un llibre és o no adequat a l'edat a la qual s'adreça tenint en compte les il·lustracions o simplement la tipografia del llibre. Per altra part, amb la teoria explicada per Maria Àngels, podem fixar-nos en aspectes que fins ara, no havíem valorat. 

A més a més, les conferències van ser molt útils, tant Ana Ballester com Clara Berenguer, ens han parlat d'aspectes que  s'obliden com són la poesia o l'àlbum il·lustrat, i ens han posat exemples d'aquestos que poden interessar molt als nostres alumnes.

Finalment, una de les coses que més he gaudit sense cap dubte ha sigut l'animació lectora. Hi ha moltíssim per fer i per estructurar, i molt poc temps per poder fer-ho, però en el moment que la representes, t'ho passes tant bé, que tot això s'oblida i fins i tot pareix que no estiga ningú miran-te.

L'àlbum poètic que tant Rebecca com jo hem fet, també ha sigut molta faena, però sí que hi ha temps de sobra si t'organitzes bé i veient el resultat tan magnífic que hem aconseguit, és totalment recomanable que tots ho fajen. Nosaltres, hem empleat diverses tècniques com el caligrama, pictograma i també dibuixos que complementen el text. L'hem anomenat: "La maleta dels poemes" i es tracta d'un recull de diversos poemes, amb els seus autors corresponents, on es tracta tant les festes patronals, com els sentiments que aquestes ens transmeten i les estacions en les que es fan.

Pictograma

Caligrama 

Des del meu punt de vista, ha sigut una molt bona assignatura en la qual hem tingut el plaer d'aprendre tant nous contes, com obres originals o finals d'obres que mai han sigut com pensàvem. En un futur, estic segura que recordarem aquestos moments com únics i especials i segur que tornarem a fer ús de recursos que hem creat.

MOLTES GRÀCIES PER TOT!! Espere que us hagen agradat les meues publicacions i espere que mai deixeu un llibre de costat, perquè tots tenen alguna cosa especial que els fan únics.

Per ací una frase en la qual em sent molt identificada:

“Estimar la lectura suposa canviar hores de soledat i avorriment per hores de impagable i deliciosa companyia”.

Ens veiem prompte, una salutació ben gran.

NOTES POSADES

En aquesta publicació, us deixaré quina ha sigut la valoració grupal que hem fet de la resta d'animacions lectores. Ens hem basat en alguns criteris tals com: decorats, escenificació, disfresses...

Hem de tindre en compte que no és el mateix fer l'exposició el primer dia que l'últim, ja que hi ha molt més temps per poder fer-la de manera adequada.

AÇÒ JA S'ACABA!

Bon dia a tots i a totes i bon cap de setmana!
Hui, vos parlaré de la última animació lectora que van realitzar els meus companys anomenats "Els Gon-xu".

L'autora que ens van representar va ser Mercè Company, que ha sigut col·laboradora en diverses revistes i editorials. És autora de més de 170 títols de llibres infantils i juvenils. Una de les seues obres más famoses és la col·lecció de Les tres bessones i la veritat que ha sigut una sèrie que va marcar la meua infància i no sabia que l'autora va ser Mercè Company i els nostres companys, ens han representat diversos contes d'aquesta col·lecció.

Els companys han fet la representació de:
- Flautista d'Hamelín.
- Barbablava.
- Caputxeta Vermella.
Altres obres que ha escrit l'escriptora van ser:
- La dama del medalló (2000).
- La bruixa Bufuruda (1983).

Els companys es van basar en diverses representacions dels contes anteriorment escrits. Generalment, van decidir fer la representació teatral de l'obra, però no soles això, sinó que amb les titelles representaven a la resta de personatges, una molt bona idea per a no canviar-se tant el vestuari i estar centrats en un sol personatge. Per altra part, el paper del meu company Víctor, la bruixa avorrida, va ser impressionant i sense cap dubte el millor paper de tots. A més, em va agradar molt la manera que les tres xiques del grup van fer a les tres bessones.

El nivell oral de tots els membres del grup va ser el correcte i el adequat, ja que es notava que van tindre preparat el diàleg en tot moment i tot i que a les companyes se'ls va oblidar el final de la història, això soles ho sabien elles, i els demés no ho vam ni notar.

Personalment va ser una bona representació de l'animació lectora i la manera que van tindre de representar-la, amb bombetes i tot el decorat, la va fer molt divertida i molt lúdica i els nostres companys estaven completament ficades en el paper i vam gaudir tots moltíssim.

Ací s'acaben les animacions lectores i a la pròxima publicació posaré les valoracions de notes de totes i una valoració global de tota l'assignatura. Moltes gràcies i fins prompte.

PENÚLTIM DIA D'ANIMACIONS LECTORES.

Bona vesprada a tots i a totes.

Hui, soles ha fet un grup l'animació lectora, el format per Matilde Coves, Antonio Eugenio, Rocío García, María Moreno i Olga Ruiz.

Els companys ens han fet la representació d'obres de l'autora Teresa Duran. Aquesta, és dissenyadora i escriptora i és coneguda per ser una narradora de contes i rondalles. A més, ha escrit més de 100 llibres per a joves. 

Ha guanyat diversos premis com són: Premi Josep M. Folch i Torres per Joanot Rocacorba al 1982 i el Premi Creu de Sant Jordi a l'any 2007.

Les obres que han representat les companyes, han sigut aquelles que pertanyen a Quinzemons: Recull de contes interculturals:

1. L'home invisible.

2. Els tres consells.

3. L'oncle jaguar, l'oncle brau i l'oncle conill.

4. El gat i el ratolí.

Són obres que contenen faules que destaquen per la seua moralina final. 

Aquesta animació ha sigut fantàstica! Els companys han empleat diverses tècniques: per representar els primers contes, han fet una representació realitzada per tots els membres del grup on tant el vestuari com el to de veu ha sigut adequat. També han emprat una representació en titelles que ha sigut divertida, però moltes vegades el to de veu no ha sigut alt i costava d'entendre. Per últim, han fet el joc d'ombres fetes amb les mans d'Olga. Molt bona idea i iniciativa innovadora.

A nivell general, el nivell emprat ha sigut estàndard i molt adequat i normatiu. En tot moment han cuidat el llenguatge i es notava que havia una preparació prèvia i que havien treballat moltíssim.

Demà ja és l'últim dia d'animacions lectores i de classe! Esperem que siga molt bona, que segur que sí. Fins demà.

LA NOSTRA ANIMACIÓ LECTORA!!

Hola un dia més!
Hui, hem fet la nostra animació lectora i espere que us haja agradat moltíssim!
Hem triat a Jules Verne pel fet que ens agrada molt la ciència ficció i sobretot l'obra de La volta al món en huitanta dies.
Totes les integrants havíem vist distintes versions de les pel•lícules i distints llibres, per aquest motiu l'havien triat.
Espere que hàgeu gaudit molt perquè hem treballat tot el possible.
Ací us deixe algunes imatges tant nostres com dels decorats. Gràcies.

ANIMACIONS LECTORES: TERCER DIA

Hola i benvinguts al meu bloc un dia més! Soles queden 3 dies per terminar i ja queden poquetes animacions per fer.
Seguiré el mateix mètode que en publicacions anteriors i valoraré els mateixos aspectes.

• QUINT GRUP.

El primer grup, ha representat diverses obres de l'autor Carlos Cano. Aquest, és llicenciat en Filologia Catalana i és guionista, locutor de ràdio i televisió i conta-contes.
La seua trajectòria d'obres més infantils va començar als anys 80, l'època daurada de la literatura infantil i juvenil. També ha fet poesia: Poemes, broemes i altres artificis i Cartes. A més a més, va impulsar el projecte Trueque. 
Algunes de les obres més destacades de Carlos Cano són:
- Aventures de Pataconill.
- Per un botó.
- Set Blancaneu i un Nan.
- El desbaratat conte dels fesols màgics. 
Tanmateix, les nostres companyes ens han fet l'animació lectora destacant tres obres, que són:
- Benipoquet: un poblet on mai passa res interessant i apareix de moment, una màquina de fer contes. Tanmateix, aquesta màquina escriu a qui vol i quan vol.
- La festa monstruosa: en el País dels Monstres falta color però la mare d'Urk, coneix una manera senzilla d'acolorir el país.
- Contes per a tot l'any: diversos personatges amb trames que resoldre que Pompeu, el jardiner, conta a Clara cada vegada que aquesta visita la seua iaia Aurora.

La tècnica utilitzada pel grup ha sigut la interpretació. Sense cap dubte ha sigut una animació molt treballada, ja que tant els decorats, com el vestuari i la representació de l'escena en sí han sigut plenament acceptades i molt relacionat amb els contes que estaven representant.
Les companyes han representat diversos contes de l'autora i els han enllaçat d'una manera molt bona perquè no s'ha notat que eren contes que pertanyen a obres diferents. Tot i això he de dir que s'ha fet un poc llarga per representar tants contes, però el treball en sí, ha sigut de deu.

El seu nivell oral ha sigut molt bo, tot i que hem trobat algun castellanisme, és ben propi de persones que no són valenciano-parlants i que han fet un gran esforç per utilitzar un valencià el més normatiu possible. A més, ha sigut molt fluid i han estat molt coordinades, es nota que darrere de todo havia un bon treball.

Per finalitzar, ha sigut una bona representació lectora on el treball de les companyes ha resultat increïble. Una de les coses que més m'ha agradat han sigut tots els decorats i la seua distribució per tota la classe fent-la molt més interactiva i dinàmica per a tots. A més, estaven completament en el paper de les personatges i ha sigut molt divertida. Sense cap dubte hi ha molt bon nivell.

• SISÉ GRUP.

El segon grup a fer hui l'exposició han tractat a l'autora Carme Miquel que ha destacat pel seu treball en l'ensenyament i l'escriptura. Ha sigut una de les majors defensores de l'ensenyament en valencià i estava molt vinculada a entitats com la Federació Escola Valenciana.
A l'any 1995 va guanyar el Premi d'Honor Jaume I i va ser nomenada Miquelet d'Honor per la societat Coral el Micalet de València.
Algunes de les seues obres més destacades són: Barrets barata rialles (1984), La rabosa viatgera (1995) i Cartes perfumades (2006).
Els nostres companys han realitzat l'animació basada en la col·lecció de Els contes de Marc, són obres amb quantitat d'il·lustracions i trobem activitats didàctiques. Han representat:
- Bon dia! (2009).
- Feliç aniversari (2011).
- El cel (2010).
- Pèls i pomes (2012).
                                                 
A continuació, aquest grup ha fet una representació diferent i innovadora. No s'han basat en la representació en sí dels contes, sinó que han simulat una classe, on una maestra invitava a l'autora a l'aula i els alumnes i les alumnes anaven eixint contant els contes de l'autora.
Tot i que no observàvem molts decorats com en la representació anterior, la manera que han fet l'animació ha sigut molt bona perquè no ha sigut llarga ni s'ha fet pesada.
A més, per contar un dels contes han utilitzat la representació de titelles.

Per altra part, destaquem el bon domini de tots els membres del grup del valencià, parlant d'una manera fluida. És veritat que algunes voltes trobàvem castellanismes, però també considere que és normal ja que normalment el valencià que es parla als pobles no és el més normatiu.

Generalment, ha sigut una bona animació lectora dels distints llibres de Marc. Ens han estructurat la representació de diverses maneres i això ha fet que estiguérem atents i que gaudirem molt d'allò que representaven. A més a més, la llargària ha sigut molt adequada i ha fet que ens assabentàrem de la temàtica de cadascun dels contes: tant de Marc i els seu aniversari com de Marc i els animals.

RESSENYA: VERSOS DIVERSOS.

VERSOS DIVERSOS

Dolors Pellicer, M. (2003). Versos diversos. Alzira: Bromera (Col·lecció "L'Elefant", 5), 104 p.

D'entrada, parlarem sobre l'autora del llibre. Maria Dolors Pellicer va nàixer a Oliva (la Safor) a l'any 1956. Actualment, és professora d'ensenyament en Educació Primària i viu a Pego. Per altra part, podem destacar que va estudiar Filologia Catalana a la Universitat d'Alacant. Tot i això, sempre ha sigut més ressaltada per la seua gran vinculació amb la literatura infantil arran el seu treball com a mestra d'escola. 

Seguint la seua línia d'escriptora, cal dir que és un membre actiu del Col·lectiu de Mestres de la Safor i l'Escola d'Estiu Marina-Safor, on ha fet classes sobre animació lectora. 

L'autora afirma que la ciència que va estudiar, l'ajudat moltíssim a expressar sentiments, emocions i pensaments, per aquest motiu va decidir expressar les seues paraules en versos. 

A partir de l'any 1988, va començar a publicar obres com és el llibre Xé, quins peus! Anys després, va publicar-ne altres com Fil que penja (1989), que va quedar finalista del premi Enric Valor. Altres que podem destacar són: El gegant Romuald (1992) i Com una cabra (2000).

Respecte a l'il·lustrador, Josep Ferrer i Pérez, podem dir que actualment és professor de Primària ja que va estudiar Magisteri a la Universitat de València. Viu a Pego i és membre organitzador de l'Escola Marina-Safor. Per aquesta raó, col·labora en les il·lustracions i també en els dissenys del Butlletí Informatiu de Mestres de la Safor. Moltes de les seues il·lustracions estan relacionades amb l'autora Maria Dolors Pellicer i podem destacar algunes obres com: Xé, quins peus! (1988), El xiquet de cotó en pel (1992) i Com una cabra (2001).

D'una banda, farem un petit argument del llibre.

Versos diversos, el títol de l'obra, és plenament un reflex del seu contingut, ja que trobem 50 poemes amb rimes que tracten diferents temes, des de l'amor o l'amistat fins als somnis o crítiques a la societat actual. Tot i això, també trobem poemes que es refereixen a les festes populars i fins i tot a les penúries del món actual com la fam o la immigració.

A més, podem distingir a mesura que anem llegint, diverses parts que forma el llibre. Els primers poemes ens parlen totalment de la poesia en sí, expressant-la amb una mena de sentiments i relacionant-la amb fenòmens atmosfèrics tals com la nit o les estrelles. 

A la segona part del llibre, trobem poemes escrits com endevinalles d'animals o festes típiques del nostre País Valencià. En aquesta part, l'autora ens parla de la fam i de temes més relacionats amb els éssers humans. 

Per últim, a partir de la meitat, arribem a la part on les estacions i l'oratge agafen el paper més protagonista. Podem dir, que es tracta d'un llibre per a xiquets i xiquetes on cadascun trobarà segur un poema que li agrade.

D'altra banda, valorarem el llibre tenint en compte diversos aspectes. Primerament, ens fixarem en la temàtica que tracta el relat. Com bé s'ha mencionat anteriorment, es tracta d'una obra amb "versos diversos", per tant, no podríem distingir simplement una temàtica. Alguns dels temes que es tracten a l'obra són: l'amor, la poesia expresada amb sentiments, la solidaritat, la fam, les estacions de l'any, crítiques socials, el canvi climàtic, endevinalles en sí dels animals i menjars típics de les nostres terres. És molt important destacar que la il·lustració del llibre està completament relacionada amb el primer poema del llibre, que ens parla de la poesia. 

Podem destacar que es tracta d'una obra tant realista com de ficció on s'aconsegueix plenament bellesa en uns versos curts, que ens transmeten molt. 

Versos diversos tracta la recopilació de distints poemes d'art menor, per tal de ser més fàcils de llegir pels més petits. A més, la llargària de les estrofes canvia depenent la temàtica tractada. 

Un aspecte important, és els diferents sentiments que cadascun dels poemes pot transmetre. 

El llibre estaria adreçat a xiquets a partir de 10 anys, és a dir, a partir del segon cicle, ja que el llenguatge i els esquemes mètrics d'art menor, fan que el llibre siga molt adequat per apropar als més petits a la poesia. Per altra part, són poemes que podrien ser utilitzats molt fàcilment en l'aula per fer que es memoritzen. Considere essencial aquest llibre perquè com sabem, la poesia és un dels gèneres que més poc es tracta a Educació Primària fent que els xiquets puguen arribar a rebutjar-la. A més a més, és una obra molt adequada per  reflexionar als nostres alumnes sobre la societat o la importància de l'ecologia i tot i tractar els temes d'una manera fantasiosa, són poemes totalment versemblants on els valors positius adquireixen protagonisme.

Al marge de tot açò, destacar com es compara en un dels poemes la poesia amb una fada, així adquireix un paper protagonista durant tota l'obra ressaltant l'única protagonista femenina que hi trobem. L'autora l'utilitza per introduir-nos en un món diferent. Per expressar-la, utilitza la personificació comparant-la amb una fada que pot tindre diversos sentiments i es pot entendre de diverses maneres segons la persona que estiga llegint-la.

Respecte a l'estructuració del llibre, podem dir que podríem diferenciar com tres parts on es canvia totalment de temàtica, com bé s'ha dit anteriorment, propi d'un llibre del gènere poètic. S'utilitza una estructuració correcta ja que l'infant té una major capacitat de comprensió i d'anàlisi del vers.

Com sabem, al ser una obra poètica, les interpretacions depenen molt de la persona que estiga davant del llibre, fent que aquest gènere siga únic. 

A més, un aspecte molt important del llibre són les seues il·lustracions. Aquestes, són en blanc i negre, però estan molt relacionades amb el text que s'està llegint. Açò és molt important ja que fa que el xiquet puga relacionar text-imatge mentres va llegint i li serà molt més fàcil imaginar-se el context de l'escrit i saber a què s'està referint l'autora en cadascun dels poemes i que els alumnes entenguen mots nous. Són il·lustracions molt divertides i atractives ja que no es troba el text en una pàgina i el dibuix en altra, sinó que forma part d'un tot on imatge i text es troben interrelacionades.

Per finalitzar, potser un aspecte negatiu del llibre seria la seua enquadernació. Sabem que tot i que ja els xiquets es troben al segon cicle de primària, ja no els fa falta un llibre de tapa dura, però tampoc una tapa molt blana com aquesta perquè poden trencar-la fàcilment. Tanmateix, la tipografia és molt clara i adequada a l'edat ja que es pot llegir el llibre amb gran facilitat i rapidesa. A més, el to melodiós que dóna la rima fa que la lectura siga molt divertida i entretinguda.

A tall de cloenda, mencionar els sentiments positius que ens ha transmet l'obra. Al tractar diversos poemes, fa que estigues atent/a al canvi de temàtica. Com sabem, la poesia no és un gènere que es tracte habitualment durant tot el nostre trajecte educatiu, per això, considere que aquest llibre el podríem usar com futurs docents per apropar als més petits i petites a la lectura de la poesia mitjançant moltes activitats que ens permet abarcar l'obra. A més, si tractem aquest gènere, farem que els nostres discents puguen endinsar-se dins d'un món diferent al qual ens trobem fent que els seus sentiments siguen més forts i que la seua imaginació siga abundant.

Segon dia d'animacions lectores.

Hola a tots i a totes i benvinguts un dia més.
Hui, hem continuat amb les animacions lectores dels nostres companys. A continuació, i seguint el criteri de la publicació anterior, valoraré les distintes animacions:
- Coses que hem après de l'autor
- Tècniques d'animació lectora
- Nivel de l'estàndard oral
- Valoració personal.

• TERCER GRUP.

El present grup, ha representat una de les obres més reconegudes de Lewis Carroll, Alícia en el País de les Meravelles (1996) i Alícia a través del mirall (2012).
Una de les coses que he aprés avui de l'autor, es tracta que el seu nom no és el que reconeguem, sinó que és Charles Lutwidge Dodgson i que va ser un lògic, matemàtic i fotògraf. A més, l'obra que han representat, i una de les més importants en l'autor, és que ha sigut adaptada tant al teatre, com cinematogràficament.
Com sabem, sempre es reconeixen més les obres més representatives, però l'escriptor també té obres com: La caça del Snark (1876), Sílvia i Bruno (1889) i Un conte enrevessat: sèrie de qüestions matemàtiques (1885).

Aquesta animació lectora, ha sigut representada pels components del grup i això m'ha agradat molt, perquè han fet teatre, han cantat una cançó amb coreografia incorporada i crec que ha sigut un molt bon treball i molt bona coordinació grupal per part de tots els membres. A més, les disfresses i els materials es nota que tenien molt treball darrere de la representació.

Tots els components del grup han parlat de manera fluida tot i que han fet alguns errors orals, considere que és totalment normal perquè estan fent-la davant tot el grup. En línies generals ha sigut un bon nivell i han sabut resoldre imprevistos.

Personalment, no tinc molt a dir d'aquesta animació, perquè crec que s'ha notat quan han acabat de representar-la que ens ha agradat moltíssim. Molt bon treball i felicitacions.

• QUART GRUP.

Els components del grup, ens han fet una gran representació de l'autor: Enric Lluch. Una de les coses que m'ha sorprès ha sigut el fet que va intentar escriure teatre i poesia però finalment va dedicar tota la seua passió a la narrativa.
Els companys ens han representat la col·lecció del bagul dels mostres, que va ser un projecte complicat ja que va ser idea d'editors de Bromera.
Ha guanyat diversos premis com per exemple el Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre en l'any 2015. Altres obres a destacar són: Quatre soques fan un pont (2006) i Els xiquets de la gorra (2013).

El grup ha representat aquestes obres publicades totes al 2010: 

- L'esquelet.

- El monstre de l'armari.

- El zombi.

- L'home llop

La tècnica que ha empleat aquest grup també ha sigut la representació. Cada un dels integrants era un monstre, i un dels integrants era el doctor Frankestein. Una de les coses que m'ha paregut molt original ha sigut la manera de presentar a l'autor mitjançant una gravació d'ell mateix. A més, cadascun dels monstres ha interactuat molt amb el públic i això ha sigut molt correcte perquè quan la representen a xiquets, els encantarà.

Tot i això he de dir que s'ha fet un poquet llarg tanta interacció, potser haguera fet més curtes algunes activitats com la de provar les llepolies. 

A l'hora de parlar, es podien observar alguns castellanismes. Tanmateix com era una representació oral, era normal fer algun error. Generalment el nivell ha sigut el correcte però hem de valorar els castellanismes que han fet alguns membres del grup.

Una de les coses que més valore d'aquesta animació ha sigut la manera de jugar amb el públic. És normal que a nosaltres se'ns fera un poc llarg alguns jocs, però els xiquets gaudirien moltíssim de totes les activitats perquè es sentirien part de l'obra. A més, crec que la temàtica i els materials per decorar l'aula ha estat acertat perquè concorda amb Hallowen que està molt prop.

Animacions lectores

Bon dia a tot el món, hui hem començat les animacions lectores ja que ens apropem al fi de curs per tal de començar les pràctiques.
A continuació, valorarem als dos grups que hui han fet la seua exposició. Tindrem en compte els següents aspectes:
- Coses que hem après de l'autor
- Tècniques d'animació lectora
- Nivel de l'estàndard oral
- Valoració personal.

• PRIMER GRUP

Ens parlen d' Enric Valor: informació que trobem al tríptic. Enric Valor és un autor que va nàixer en Castalla, poble situat al costat del meu poble, Onil. Una de les coses que m'ha impressionat és que va ser un dels grans propulsors de la normativització del català al País Valencià. A més, va difondre la gramàtica de Pompeu Fabra. Alguna de les seues obres més importants va ser: Millorem el llenguatge.
Va guanyar diversos premis entre els quals destaquem: Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana (1985) i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1987).
A 1983, va publicar La flexió verbal però una de les seues obres més conegudes va ser Rondalles Valencianes. Algunes de les seues rondalles més importants i que han exposat els nostres companys són: El llenyater de Fortaleny, L'albarder de Cocentaina, Castalla...
Una altra obra important publicada a l'any 1960 que va ser L'ambició d'Aleix i el Cicle de Cassana.

Els nostres companys, per representar la primera rondalla referida a l'autor i al seu poble, ens posen un vídeo on amb una gravació, ens representen l'escena. El vídeo ens mostra per imatges visuals, la rondalla. Tot i això, cal dir que la gravació no es sentia de manera adequada i es parlava molt ràpid. A més, al parlar de manera ràpida, no s'entenia bé la temàtica de la rondalla.
A continuació, per representar-nos la segona rondalla han utilitzat un bon recurs, les ombres. Mentre sonava la gravació de la veu dels companys, els personatges es van movent per l'escenari de les ombres. Ha sigut una bona tècnica, però jo crec que no ha hagut molt moviment de les titelles i s'ha fet un poquet llarga.
La rondalla que més m'ha agradat era la de Cocentaina, on el grup ha fet una molt bona representació amb distintes disfresses. Ha sigut una bona representació ja que l'escenari de l'escena estava molt complet i els companys tot i que els nervis estaven presents, ho han fet molt bé.

Respecte al nivell de l'estàndard oral, a nivell general he de dir que ha sigut adequat. És veritat que s'han escapat alguns "tenir que" i alguns castellanismes propis de pobles que envolten el País Valencià. Tanmateix, em pogut veure una diferència entre alguns companys que sí parlaven valencià i altres que no, sent més favorable la posició dels primers que dels segons.
Hem pogut trobar elements propis de les rondalles valencianes com els elements fantàstics o de vinculació amb el territori de l'autor.

Personalment m'ha agradat molt aquesta animació lectora. Crec que es tracta d'un treball molt difícil per part de tot el grup i els nervis sempre van a estar presents en totes les animacions lectores perquè es tracta d'un gran treball per part de tot el grup. A més, han utilitzat diversos recursos, i crec que això ha fet que l'animació siga molt més interactiva i didàctica.

• GRUP 2.

El següent grup, ha realitzat una representació sobre La Caputxeta Vermella parlant de l'autor Charles Perrault. No sabia que l'autor d'aquesta obra era ell i a més, que també era l'autor d'algunes obres tant importants com: Cigronet (1697), La ventafocs (1697) dels quals s'han fet varies reedicions i poemes com El segle de Lluis el Gran (1687).
Una de les coses que més m'ha impactat ha sigut que el final que sempre hem conegut d'aquesta obra, és diferent. El llop es menja a Caputxeta i el caçador no apareix per salvar-les.
Feia llibres de fantasia i s'inclou una moralitat relacionada amb la narració.
Per altra part, tampoc era conscient que l'escriptor pertanya a l'alta burgesia i va poder estudiar en les millors escoles.

La tècnica que han fet els companys m'ha agradat moltíssim perquè dues de les persones del grup han fet com si foren part del públic i dues xiquetes xicotetes que volen que el seu iaio els conte una història. A més, han utilitzat també les ombres tal i com el primer grup.
La manera d'utilitzar les ombres m'ha agradat molt perquè han jugat molt amb onomatopeies de la música i han fet molt entretenida l'animació.
Per altra part, l'activitat final ha sigut molt acertada ja que hem pogut participar tota la classe en la pròpia interacció.

Com hem pogut veure, el nivell d'estàndard oral ha sigut molt correcte. Han tingut molta cura en no dir cap castellanisme tot i que a voltes els nervis han fet que en digueren. A nivell general sí ha sigut adequat.

Finalment, he de dir que generalment ha sigut una gran exposició on tant la música com els recursos visuals l'han fet molt interactiva i molt divertida. Els companys estaven completament representant molt bé el paper i han fet que la classe també participara molt i això ha sigut molt bo per fer que tots estiguérem atents. La distribució del mobiliari ha estat molt acertada.

El conte embastat

Bon dia a tots i a totes i hui vaig a parlar-vos sobre una gran activitat que hem fet en dues sessions de classe: El conte embastat.

Com bé haveu vist en publicacions anteriors, Gianni Rodari amb La gramàtica de la fantasia és un dels precursors d'aquest gènere.
És clar, que és una activitat totalment relacionada amb la narrativa que estem donant i consisteix en proporcionar a l'alumnat l'estructura del conte a partir de les preguntes que hem d'anar contestant.
Les preguntes es basen en l'estructura del conte de fades seguint rondalles escrites per Vladimir Propp.
Ens basem en la proposta de: Dolors Badia, Núria Vilà i Montserrat Vilà, Contes per fer i refer. Recursos per a la creativitat. 
Les preguntes que hem seguit han sigut les següents:
1. Qui és l'heroi?
- Príncep.
- Viatger.
- Nen Petit.
- Mariner.
2. Què pot desitjar o què li pot faltar per a ser feliç?
- La saviesa.
- Amor.
- Tresor.
- Remei.
- Cosa que li han furtat.

3. Qui aconsella o ajuda a l'heroi?
- Una fada.
- Un mag.
- Animal.
- Somni.
- Viatger.
4. Com marxa cap a l'aventura?
- Es perd al bosc.
- A cavall.
- Amb una estora voladora.
- De polissó en un vaixell.
- Disfressat.

5. Qui troba pel camí?
- Una fada.
- Un animal.
- Una altre aventurer.
- Xica jove.
6. Quines proves o obstacles troba l'heroi pel camí?
- Animals hostils.
- Malalties.
- Obstacles naturals.
- Enigmes.
- Combats, lluites, encanteris...
7. On arriba al final del seu viatge?
- A una illa.
- A un castell.
- Un altre planeta.
- Un país o un regne desconeguts.
- Al cim d'una muntanya.

8. Allí viu el seu adversari. Com és?
- Un rei o reina malvats.
- Un bandit o lladregot.
- Un monstre, un diable.
- Un mag, un gegant, un nan.
- Un extraterrestre.
9. Primer l'heroi és vençut. Com?
- Ferit, deixat per mort.
- Empresonat.
- Exposat a un gran perill.
- Víctima d'un encantament.
- Enganyat...
10. Com l'ajuda el seu amic?
- Curant-lo.
- Alliberar-lo.
- Donant-li un consell.
- Donant-li una arma.
- Contant-li un secret.
- Enganyant l'enemic.

Després havíem d'explicar com l’heroi s’enfronta una vegada més amb el seu enemic, però ara per a vèncer-lo i apoderar-se d’allò que havia anat a buscar.

12. L’heroi torna cap a sa casa, però és perseguit pels aliats del seu enemic. Quins poden ser els últims obstacles?
- Els germans de l'enemic.
- Soldats armats.
- Éssers fantàstics.
- Emboscades o trampes...

Finalment, havíem de fer un final lliure on la història terminara.
Nosaltres hem triat a un viatger que viatjava per tot el món en busca d'un remei i aquest viatger no li temia a res.
Amb aquest començament, hem iniciat la nostra història i l'hem passat a la resta de la classe. Quan ha arribat, el relat tenia aquesta forma:

Com poden veure, la forma del relat ha quedat molt divertida i graciosa, ja que com era un conte embastat, cadascun ha aportat un aspecte diferent al conte seguint els passos anteriors.

A continuació, i per finalitzar la sessió de hui, hem fet una activitat relacionada amb aquest fragment de text:

El fragment tracta d'un mag que fabrica una màquina de fer estels ja que no té diners per poder menjar. Aquesta màquina la du a una fira per guanyar diners, però no aconsegueix cap perquè a ningú l'interessa fer estels.

Finalment, com no té menjar, converteix la màquina en una altra per fer formatge.

Hem considerat que als nostres futurs alumnes els cridarà l'atenció aquests fets:

- Màquina per fer estels.

- Que la màquina es transforme en una altra per fer formatge. 

La veritat és que trobem pocs aspectes de la vida quotidiana, potser l'espai en el qual es desenvolupa la història.  

Com podem observar, està totalment relacionat amb el realisme fantàstic, però sobretot amb la fantasia.

Ens veiem el pròxim dia a la volta del pont! Gràcies.

Conferència Clara Berenguer.

Bona vesprada a tothom! Hui parlarem de la conferència de Clara Berenguer sobre: L'ÀLBUM IL·LUSTRAT.

Clara Berenguer és llicenciada en Belles Arts i actualment, és professora d'educació secundària. A més, exerceix com mediadora d'art. Publica ressenyes en mitjans tradicionals com és: Lletres valencianes, Saó... i també, a través del mitjans virtuals com és el cas del seu bloc anomenat Llibreria il·lustrada: https://llibreriaillustrada.wordpress.com/

Per altra part, ha rebut un premi molt important de crítica de literatura infantil i és un dels pocs premis que valoren a les persones carregades de fer crítica. Un dels seus llibres més importants és: Quan xiula l'avi que va ser guardonat amb el premi Ciutat de Benicarló que tracta la relació entre els avis i els nens.

Hem de destacar que ha realitzat la seua tesi sobre Miguel Calatayud, un dels il·lustradors més reconeguts dels llibres valencians.

Per començar la temàtica de la conferència, hem parlat d'un tema important servint com introducció anomenat:

1. Què és il·lustrar?

Ho podem entendre com donar llum a l'enteniment d'una cosa i com l'acte d'adornar un llibre amb làmines, gravats... que facen al·lusió al text. Tot i això, si ens referim a la il·lustració infantil, hem de comentar que l'entenem com: expressió artística, que participa dels trets de la pintura i el dibuix i que no arriba al públic en el seu suport original, sinó que forma part d'una pàgina més del llibre. Té una funció comunicativa (el primer contacte per part dels nens amb el llibre és per part del dibuix) i estètica (a l'hora de fer les seues imatges, els autors mostres les seues influències).

A continuació, l'il·lustradora ens ha parlat sobre:

2. Alfabetització visual.

La podem definir com la destresa de veure i formular una opinió estètica, és a dir, és l'ahbilitat per poder fer un judici plenament estètic.

Les il·lustracions, tenen un valor cultural i cal valorar-les, estudiar-les i difondre-les.

Podem establir les diferències entre llibre d'imatges i àlbum il·lustrat:

- LLIBRE D'IMATGES: aquell que presenta les il·lustracions com part del text.

- ÀLBUM IL·LUSTRAT: trobem la imatge i el text en una simbiosi perfecta. Tots els seus components formals (portada, contraportada, tipografia...), ajuden a entendre la història. 

Com a exemple trobem el llibre d'Aitana Carrasco: Les mentides, on trobem una portada que si l'obrim, ens anticipa la temàtica de la història.

Una crítica que ha fet Clara Berenguer, és que els àlbums il·lustrats no s'haurien de catalogar per edats.

3. Tercer element.
Clara Berenguer ens ha parlat per un tercer element que certs autors ja han parlat d'ell i seria la relació precisa que s'ha de donar entre el text i la imatge perquè l'àlbum il·lustrat funcione.
Com a exemple, podem destacar el llibre de Where the wild things are on:  Max és un xiquet que es porta malament i sa mare el castiga sense sopar, perquè es va comportat com un monstre, i com està frustrat, deixa volar la seua imaginació transportant-se cap a altre món. En aquesta trama, es presenta el conflicte, es desenvolupament i la resolució o desenllaç.

A partir d'aquest moment, la il·lustradora ens ha posat molts exemples d'àlbums: 

- On és el meu barret? --> trobem totes les qualitats que ha de tindre un àlbum. Els animals són els protagonistes. Tracta sobre un ós que ha perdut un barret i va preguntant a tots els animals si l’han vist i tots li diuen que no, quan anava a perdre l'esperança el troba. A més, és una història construïda pels diàlegs. 

És un llibre del 2013 escrit per Jon Klassen.

- El pelut: parla sobre la por a la foscor o sobre la por de molts xiquets quan se’n van a dormir i estan soles a l’habitació. Entra un monstre per donar-li por a la xiqueta descobreix que no li dona por i es posa a riure superant eles seus pròpies pors.

- La piscina: es tracta d'un àlbum mut, sense text on un xiquet que va a la piscina, tarda molt en pensar si entrar en ella estant buida, i quan va a entrar, ve moltíssima gent. Quan entra, descobreix un món fantàstic on vol escapar de la gent i el soroll. És un llibre que juga molt amb el color.

Una de les metàfores són els flotadors que porten les persones majors, que actuen com una barrera que ells mateixos posen a la seua imaginació.

- Màquina de Jaime Ferraz: és altre àlbum mut on la il·lustració recorda a la tècnica del gravat. 

- Bárbaro de Renato Moriconi: Un guerrer era molt valent, lluitava per tot el que volia i superava tots els obstacles (monstres etc.) perquè mai tenia port, fins que un dia es va quedar gelat, no podia creure allò que veia: un gegant se li apropava, li va baixar del cavall i era el seu pare, que li ajudava a baixar dels cavallets de la fira fent-lo tornar al món real en el qual ell s’imaginava estar.

Personalment, he de dir que m'ha paregut una conferència molt interessant i important perquè l'àlbum il·lustrat, és un dels formats que moltes voltes més s'oblida la importància que tenen. Com hem pogut comprovar a la conferència, aquests, fan que pugam imaginar mil històries distintes perquè no plantegen una estructura concreta, sinó són les il·lustracions les que ens van a donar gran part de la informació del llibre.
Per altra part, m'agradaria valorar la qualitat de Clara Berenguer, que ha sigut impecable. Ens ha obert a un món que jo fins ara no coneixia res, com és l'àlbum mut on el text no forma part del llibre i la importància recau directament en la nostra imaginació. 
Com futurs mestres, és essencial que tingam tota la informació sobre les diverses possibilitats que podem oferir als nostres nens, per què? Perquè moltes vegades ens fixem sempre en una mateixa estructura, amb un mateix "diàleg" (per dir-ho d'alguna manera). 

Moltes gràcies i en veiem a la pròxima classe!