Hola a tots i a totes i benvinguts un dia més al meu blog.
A continuació, vos parlaré d'allò que estem fent avui, a la classe de Literatura Catalana Infantil, com sempre.
L'activitat que estem fent, es tracta de llegir en grup un poema que ens ha donat la mestra, i a partir d'aquest, llegir-lo entontant dins del grup i després, fer propostes d'activitats on pugam treballar el poema en una classe de primària.
El nostre poema és
El dinosaure de Joana Raspall:
Les nostres propostes han sigut les següents:
L'activitat inical seria explicar el contingut als xiquets perquè puguen entendre bé el significat que té el poema, ja que no és un poema que es puga entendre d'una primera llegida.
La
primera activitat consisteix en buscar el vocabulari, després d'haver explicat els contingut que els xiquets no entenen, aproximadament en grups de 5 persones, per treballar d'una manera col·laborativa. Com es tracta d'un poema que és difícil d'entendre, per això hem pensat aquesta activitat.
Segona activitat: amb els mateixos grups, se'ls repartirà diverses estrofes obviament, distintes per a cada grup, i cadascun d'ells, haurà de representar-la en un dibuix. Quan els dibuixos estiguen creats, els juntarem i crearem un mural que serà exposat a classe, creant, d'aquesta manera, un treball col·laboratiu entre tota la classe.
Tercera activitat: continuant amb els mateixos grups, a aquests, se'ls repartirà un paper on a cada grup li faltarà una estrofa diferent i tinga la resta del poema. D'aquesta manera, els xiquets i xiquetes faran la seua pròpia creació de l'estrofa que falta. Finalment, totes les creacions es posaran en comú i es crearà un nou poema partint de l'inicial.
A continuació, hem creat un
poema paral·lel,. Primerament definiré amb les meues paraules què és. Es tracta d'un poema que segueix la mateixa estructura i que ens transmet una sèrie de sentiments, propi del gènere poètic. Per a això, hem triat la temàtica de les professions, però podem elegir la temàtica que considerem més adequada.
Els exemples posats a classe van ser els aquests:
Si jo fos el vent
Si jo fos el vent m’enduria la guerra,
si jo fos l’aigua mullaria el destí;
si fos el sol enlluernaria els poetes,
si fos un núvol millor
que en veurien passar:
− els mariners del port no em sabrien la traça,
si fos la gran tempesta no em podria aturar.
Si jo fos un vaixell acaronaria les ones,
i fora feliç,
per poder somniar de nou.
Si jo fos tot això i molt més
Si jo fos gavina, volaria buscant el sol
si jo fos peix, nadaria cap a la mar oberta
si fos rodamóns, anhelaria tocar l’horitzó,
si fos fada
faria una vida perfecta:
La llibertat en les mans la tindria,
si fos estrela, travessaria el firmament.
Si puguera, tot això i més faria
però no puc, perquè sols sóc
un home corrent.
La nostra creació és la següent, on hem seguit una rima assonant:
Finalment, hem buscat informació sobre l'autor Joan Salvat-Papasseit.
A més, com tots sabem,
Joan Salvat-Papasseit sobretot, és un autor conegut per la seua poesia. però no soles això, sinò també per escriure articles, proses d'un caràcter polític i social i per les seues aproximacions més anarquistes i socialistes. Un fet que va marcar la seua vida, va ser l'enfermetat que li va causar la mort de manera molt temprana, la tuberculosis.
Els seus poemes, es caracteritzen per per tindre un estil impulsiu no té res a veure amb la seua desafortunada vida.
Un dels fets més importants que va desencadenar el seu triomf, va ser sense cap dubte a l'any 1960 on la seua poesia va donar un
boom molt important gràcies a autors que formaven part de la
Nova Cançó ja que van popularitzar els seus poemes a través de la música. Podem destacar que és un dels autors més importants del segle XX en la literatura catalana fins al punt que una de les seues obres, era llegida a l'institut de manera obligatoria, aquesta era:
El poema de la rosa als llavis. Aquest poema, és un dels millors en la literatura europa, tractant el tema de l'erotisme d'una manera molt natural i això és un tret molt distintiu en el nostre poeta.
Una característica important dels seus poemes, és que no presenten el reflex del seu estat de salut i alguns dels que podem destacar són:
Tot l'enyor del demà, L'ofici que més m'agrada i
Missenyora la mort, on tracta d'una manera molt directa, el tema de la mort de la seua vida.
El poeta, partia de la informació que l'arribava de l'exterior, però sempre li donava el seu estil més directe, un to d'amor en forma de sensibilitat, fent la seua poesia única.
No soles tracta el tema de l'amor als seus poemes, també trobem un to aventurer, pròpia de com era ella en realitat.
Com futurs docents, crec que és molt important destacar, que l'escriptor mostrava un gran interés pels nens, ja que veia en ells, un futur ple d'esperança i noves oportunitats. Per aquest motiu, va defendre la necessitat d'expandre l'ensenyament en català per les escoles públiques. A la revista
La Mainada (1921) podem veure publicats algunes de les seues creacions que tracten el tema anteriorment mencionat.
Per altra part, podem destacar que Joan Salvat-Papasseit també va ser poeta d'avantguarda. Algunes de les seues influències més directes van ser de la ma dels cal·ligrames d'Apollinaire i respecte al futurisme, va ser Marinetti. Tanmateix, no va seguir aquesta estructura i va mostrar la seua preferència per les formes clàsiques. La seua obra pòstuma va ser
Óssa Menor.
A l'any 1964 es va publicar un disc amb el mateix nombre que el poeta on trobem deu de les seues poesies. Algunes d'aquestes són:
Res no és mesquí, Tot l'enyor de demà, Nadal, Nocturn...
El primer músic que va cantar poemes de l'escriptor va ser Eduard Toldrà guanyant a l'any 1927 el premi Concepció Rabell.
Finalment, podem destacar altres autors que van cantar les seues composicions com van ser: Ramon Muntaner, Maria del Mar Bonet, Loquillo...
Bé, i açò és tot per hui, espere que us haja agradat molt tot el que hem fet a classe i la informació proporcionada! Bon cap de setmana!
